Una de las mejores maneras de ganar dinero

Una de las mejores maneras de ganar dinero

miércoles, 2 de julio de 2014

Duesaigües Baix Camp Catalunya

Duesaigües. Anomenat abans Dosaigües, el nom prové del fet d'estar situat a la confluència de diversos barrancs. Creuen el terme els barrancs Reial o de l'Argentera, dels Masos, d'Enseula, de l'Alzina, dels Algars, de Vilamanya, del Coix, dels Hortiells i alguns altres.

Es troba al peu de la serra de l'Argentera i de Pradell, de 773 m, a prop de Puigcerver i a tocar del Puigmarí, de 658 m metres abans d'ésser anivellat el seu cim per l'empresa "Canteras La Ponderosa", i per les Freixes, de 788 m i que és el punt més alt del terme, a tocar del d'Alforja.


Vistes de Duesaigües des d'castell d'Escornalbou
En l'época del trienni liberal hi actuà pel seu voltant un grup de malfactors que s'emparava en la suposada defensa de l'absolutisme. En produir-se la denominada revolució de setembre de 1868, s'hi constituí una Junta Revolucionària. Els federals guanyaren les eleccions de 1869.
El 1925 Eduard Toda regalà al poble les aigües de la font de la Vilamanya, motiu pel qual fou nomenat fill il·lustre.



Castell d'Escornalbou


L'església parroquial és d'estil renaixentista, i està dedicada a Santa Maria


La colla de Grallers, la de Gegants i Capgrossos


Senderisme, una pràctica agradable ja que els nostres camins no són d'una gran dificultat.


del segle XII de la baronia d'Escornalbou


FER BARANA", una activitat de lleure molt practicada a Duesaigües.


Mirador La Barana


Viaducte dels Massos.


La Font de la Vilamanya



martes, 10 de junio de 2014

La Fatarella Comarca de La Terra Alta

Es diu que els inicis del poblament a La Fatarella es vinculen a l'existència d'una torre de vigilància musulmana, i que el seu nom podria derivar de "fatorella" ("torre" en àrab). Malgrat aquesta dita, hi ha indicis de pobladors en l'època dels ibers i s'han trobat a la zona de les Camposines restes de l'edat de bronze.

Se dice que los inicios del poblamiento en la Fatarella se vinculan a la existencia de una torre de vigilancia musulmana, y que su nombre podría derivar de "fatorella" ("torre" en árabe). A pesar de esta dicho, hay indicios de pobladores en la época de los íberos y se han encontrado en la zona de las Camposines restos de la edad de bronce.



Una passejada pels carrers irregulars i sinuosos del nucli antic remunta al visitant a l'època medieval...
Un paseo por las calles irregulares y sinuosas del casco antiguo remonta al visitante a la época medieval...



En alguns edificis es fa ben palesa la construcció amb la pedra del terreny...

En algunos edificios se hace patente la construcción con la piedra del terreno...






Església de Sant Andreu



Font de Sant Joan




Creu de Terme del carrer Molins




l'ermita de Sant Francisco





viernes, 9 de mayo de 2014

Poblado abandonado de la Mussara. Vilaplana. Catalunya. Spain

La Mussara es un antiguo pueblo perteneciente al término municipal de Vilaplana en la comarca catalana del Baix Camp (provincia de Tarragona). Está sin habitar desde 1959.



Pueden verse ocho edificios en ruinas. El único que está conservado es la antigua iglesia de San Salvador con un campanario de 1859 y en el que aún se evidencian rastros del primitivo edificio gótico sobre el que se construyó este templo. En su interior se encontraba una imagen del siglo XIV de la Virgen del Patrocinio que se conserva en el Museo de Reus.



Antiguo Refugio de montana. Les Airasses



Vistas del Montsant, desde el refugio abandonado de les Airasses



Nuevo refugio de la Mussara 1000 m.a.



A los habitantes de este pueblo se les conocía como ranas ya que, al llover, se formaba un pequeño embalse natural que servía para dar de beber a los animales. También tiene su origen en este pueblo una frase en catalan, baixar de la Mussara (bajar de La Musara), cuyo significado es el de ignorar aquello que todo el mundo sabe y que tendría su equivalente en español en la frase estar en la higuera...



Aparece citado en documentos de 1173 donde consta que el pueblo estaba ya habitado. La iglesia de La Musara aparece citada en un bula de Celestino III de 1194. El templo mantuvo la categoría de parroquia hasta que en 1534 pasó a depender de la de Vilaplana.
La Musara formó parte del condado de Prades desde su fundación.